10 LLOCS DE SANT FELIU DE GUIXOLS QUE NO ET POTS PERDRE

Us mostrarem els 10 llocs més emblemàtics que et proposem visitar a la població de Sant Feliu de Guíxols (Girona).

Sant Feliu de Guíxols és una ciutat costanera, en ple centre de la Costa Brava, té un llegat històric molt marcat on ens trasllada des del període ibèric, passant pel romà, romànic, gòtic i modernisme. Poble de pescadors, camperols i grans mestres d’aixa, de figures de gran renom com l’escriptor Gaziel i el President Irla. La seva condició com a port natural i el seu gran calat fa que es converteixi en el port de referència a la província de Girona, més endavant amb la indústria tèxtil i sobretot de suro, s’estenen les fàbriques de suro i segueix creixent sent una ciutat rica i pròspera, tant és així que el 1892 es construeix el carrilet, un ferrocarril que enllaça la ciutat de Sant Feliu amb Girona i Olot, durà fins el 1969 que es clausurà i actualment és un carril bici.

El seu entorn i l’invicte encant de la seva badia entre “l’aigua assolellada i el recer del bosc ombriu” fa que a principis de segle XX comencen a aparèixer els primers turistes enamorats d’aquesta i fent viure el creixement del turisme i poc a poc decreixent la indústria, el seu port comercial s’esvaeix i sendera cap a un port pesquer i esportiu actual que proveeix de més de 400 amarratges, amb centres de vela, caiac, busseig i moltes activitats més.

Per comprendre el llegat que ens ha deixat la història de Sant Feliu us proposem començar per llocs d’interès general, cultural, arquitectònic i paisatgístic, com són l’Ermita de Sant Elm, la platja de Sant Pol, el Camí de Ronda, el Casino de la Constància i el Monestir.

L’accés a l’ermita és bastant pronunciat de manera que si tens pensat accedir a peu assegura’t d’anar en hores de no molta calor i ben calçat.

Un cop a dalt pots recordar l’anècdota que Ferran Agulló, un periodista, poeta i polític, guanyador de distingits premis, fill de Sant Feliu de Guíxols, que a l’any 1908 es va inspirar a l’Ermita de Sant Elm vivint allà les colossals vistes i la bravura que el nostre mar li oferia batejant així la “nostra costa brava” coneguda avui com la “Costa Brava”.

També es pot gaudir del Parc de les Dunes, unes dunes formades naturalment per l’acumulació de sorra empesa per l’infatigable impuls del vent, les plantes i vegetació que hi trobem són úniques ja que són capaces de viure en les dures condicions que presenten les dunes arrelant a la sorra, copsades per la salnitre, amb poca aigua dolça (ja que es filtra a través de la sorra arenosa), altes temperatures a l’estiu i esmenada pels freqüents i intensos vents. Aquest conjunt de dunes, vegetació, l’erosió de les roques de Granit, els sediments de les rieres i els mateixos temporals que mouen les sorres fa que es conservi tot l’entorn natural de la badia.

La platja està connectada per les dos bandes a través del Camí de Ronda, anant a peu, en direcció sud-oest es pot arribar al nucli urbà de Sant Feliu de Guíxols. Cap a nord-est arribarem a la propera platja, sa Conca (del municipi de Platja d’Aro), aquesta segona opció és la part de camí de ronda que està més ben conservada de tota la costa, trobaràs un camí planer i ample, amb unes vistes espectaculars. Els camins de ronda servien en el seu origen per comunicar-se amb les embarcacions que s’apropaven o estaven fondejades i per vigilar si venien pirates o naus enemigues per mar.

Descobreix també les cèlebres casetes de colors que eren utilitzades a mitjans de segle pels senyorets/es com a vestidors per canviar-se quan, en aquella època, s’havien de banyar els homes i dones per separat, encara que la platja es feia servir principalment per pescar. Trobaràs també edificis modernistes de principi de segle com la inconfusible, com el seu nom indica, la Casa de les Puntes.

Arquitecte de l’ajuntament de l’època i encarregat de la reforma de la ciutat. És un mur per protegir el passeig dels temporals i amb un fi disseny de la seva època converteix aquest mateix en un banc per contemplar les vistes, al seu perllongament ens trobem diversos balcons volants amb una arc fet de forja on a dalt podem trobar la silueta d’un llaüt a vela, el que s’ha convertit en una icona de la ciutat. Arriba fins al port fent la passejada típica de la gent local passant per davant del Fortí, el Salvament, la confraria de pescadors i l’antic Tinglado on es troba la màquina del carrilet a dins, podràs arribar a la punta de moll de 450 metres de longitud on podem trobar el far, situat en la seva punta,  senyalitza infatigable amb tres centelleigs verds la banda d’estribord de la bocana del port a les embarcacions que naveguen per la zona.

Edifici de l’entitat cultural Nou Casino La Constància. Presenta trets molt singulars com l’ús d’elements arabitzants i la seva coloració grogosa no deixa indiferent a ningú. Té trets molt curiosos com les portes d’entrada que recorden tant una porta dovellada medieval catalana com una porta àrab d’arc de ferradura. Guitart, doncs, aconsegueix mantenir l’equidistància necessària per fusionar amb naturalitat dues arquitectures llunyanes en el temps i en l’espai.

Conegut popularment com el casino dels Nois ja que va ser construït com a edifici de caràcter social i que “noi” a Sant Feliu s’entenia com a persona progressista o amb empenta, allà es feien activitats com gestió d’una biblioteca, fòrums de discussió, balls, etc., actualment té un bar restaurant a la part baixa i es fan activitats diverses als pisos de dalt.

Al Monestir ens trobem la Torre del Corn, quadrada, davant la Torre del Fum. Els noms provenen de la seva funció defensiva, quan rebien atacs, sovint de vaixells pirates, un membre de la comunitat eclesiàstica pujava a la torra del Corn a fer tocar el corn, un instrument fet de banya, per avisar a la gent de la vila que s’havien de refugiar dins de les muralles del Monestir, al mateix temps encenien una foguera a la Torre del Fum pels que estaven més lluny treballant al camp i no podien sentir el so del corn.

Davant del Monestir, a la Plaça del Monestir a pocs metres ens trobem l’Arc de Sant Benet, portalada de la muralla d’estil barroc, a mitjans de segle XVIII al Monestir es proveeix de nous murs defensius, dels quals perdura alguna resta de l’última fase, com és el cas de l’Arc de Sant Benet, (1747), que era la porta principal. L’actual porta no és la mateixa que d’origen ja que va desaparèixer durant la Guerra Civil de 1936-39 i es va fer una reposició el 1999, amb una obra de Domènec Fita.

En resum, el conjunt del Monestir i església presenten l’evolució estilística d’arquitectura que ha viscut Sant Feliu des dels fonaments romans fins al gran desplegament del barroc.

Davant del mar es pot trobar els grans norais que s’usaven per amarrar els grans embarcacions que visitaven i comerciaven amb el poble al segle XV.

Durant els segles XVI i XVII va ser el lloc de quarantena dels afectats per la pesta tenint en compte que en aquesta època era el lloc més allunyat de la vila, ja que aquesta va néixer de les muralles del Monestir i va anar creixent cap a llevant.

Al segle XVIII a causa de la guerra que es mantenia amb Anglaterra i després del bombardeig que va patir Sant Feliu el juny de 1747, finalment va poder instal·lar 2 dels 4 canons demanats per protegir la ciutat en l’anomenat el Fortí.

L’edifici que es pot observar des de tots els punts costaners de Sant Feliu és el Salvament, un edifici d’estil neoclàssic i inaugurat el 1890, aixecat per la Sociedad Española de Salvamento de Náufragos, on sobresurt una torre quadrada i sota d’ella hi ha la sala amb una porta feta a mida on es guardava, a l’inici d’aquest, una embarcació a rem, insubmergible, que era l’encarregada de sortir els dies de mala mar quan hi havia naufragis. A l’edifici tenien també uns canons que tiraven una bola amb un cap (corda) a l’embarcació nàufraga, si estava prou a prop, així podien desembarcar els nàufrags a través del cap.

A continuació us relatem els llocs on es troba més moviment dels habitants de la població, com són el Carrer Major, la Rambla Vidal i el mercat municipal, són els llocs més concorreguts i de major afluència per gent local i també epicentre de l’activitat turística.

En aquests tallers a l’aire lliure es construïen diversos tipus d’embarcacions: vaixells, llaguts, coques, sageties, caravel·les, baleners, etc. Sant Feliu comptava en aquella època amb mestres d’aixa que més d’una vegada van ser requerits per les autoritats de Barcelona perquè els ajudessin en les seves construccions. La navegació de l’època no era una tasca fàcil ja que corrien el risc que la nau naufragués a causa de les tempestes o de caure en mans de corsaris, pirates o sarraïns, i haver de pagar un rescat per alliberar-se. El vial on ens trobem ha rebut diversos noms: carrer de la Rambla, carrer dels Arbres i portal del Peix. Aquesta última denominació va ser motivada perquè la subhasta de peix es realitzava a la cruïlla entre l’actual rambla Vidal i el carrer Major.

Actualment la Rambla de vianants connectada amb el carrer major, és el centre de la població, on hi podem trobar tot tipus de comerços com botigues, bars, restaurants, supermercats, botigues de moda, etc.. entre els emblemàtics edificis modernistes que l’envolten.

El 1.323 el rei Jaume II atorgava a la vila la facultat de comptar amb un mercat setmanal i una fira anual, que es celebrarien en aquest espai i que encara al dia d’avui es segueix amb l’activitat oferint-nos les seves parades habituals diàriament tant dins de l’edifici com fora a la plaça. Són de productes alimentaris com verdures, carn i peix. El dia de mercat és diumenge, així que, tots els diumenges s’omple plaça i el passeig amb totes les parades de tot tipus de productes com alimentaris, tèxtils, etc. El diumenge és el dia que es disposa més ambient de goig i festiu.

Ressenyar també, que com a la majoria de poblacions en les contigüitats de mercat creix tot tipus de comerç on s’enllaça amb la Rambla Vidal, ressenyades anteriorment, i entre tots els seus carrers.

Finalment, també es pot participar d’activitats culturals com el Museu Thyssen, o al Festival Porta Ferrada que us disposem a continuació.