Anem a explicar fàcilment perquè tothom pugui entendre els diferents rumbs de navegació respecte el vent.
Comencem pel principi partint de la base que sempre mirarem cap a la direcció de vent. Dividim totes les possibles direccions a 360º d’una esfera respecte a el vent sent 0º la direcció d’on ve el vent. Amb l’embarcació a propulsió mecànica o a rem hem de tenir en compte el vent i l’onatge que aquest proporciona però podríem agafar qualsevol direcció desitjada, però no passa el mateix amb la navegació a vela que és imprescindible tenir en compte quin rumb portem per aconseguir la proporció adequada .
Quins són els rumbs d’una embarcació a vela respecte el vent?
Comencem per l’únic sentit al qual no podem navegar a vela.
Així doncs, el primer rumb que anem a conèixer i que no podem navegar és proa a vent o contra el vent.
Respecte el vent no és possible navegar a vela de 0º fins a 40º-45º teòrics, depèn de l’embarcació pot arribar de 30º fins 50º. En la següent imatge podem observar
Ara passarem a tots els rumbs de navegació a vela que sí podem navegar i que seran tots els altres graus restants, és a dir, entre 315º i 320º.
Anem a diferenciar els 4 Rumbs principals als que sí que podem navegar pel que fa al vent que són:
- 1. Cenyida
- 2. Través
- 3. Llarg
- 4. Popa o empopada.
Aquests rumbs agafen els restants 315º graus que sí podem navegar.
Segons la direcció o rumb que prenguem és important conèixer les diferents posicions de les veles i del repartiment de pes de la tripulació, que és molt important per aconseguir la màxima eficiència possible tant si naveguem amb grans velers com si ho fem amb embarcacions de vela lleugera .
1.Navegar amb rumb de Cenyida
El rumb de cenyida és el rumb més proper a anar en contra del vent possible com hem dit és de 45º per a la gran majoria d’embarcacions, encara que algunes construccions més modernes aconsegueixen apropar-se als 30º respecte a vent. És el rumb més difícil de realitzar sobretot per als més principiants ja que és el més exigent tècnicament.
En el rumb de cenyida és el rumb teòric més ràpid, les veles aniran el més caçades o tancades possible, es podrà cenyir amb el vent entrant en el costat (amura) de babord o d’estribord, per anar canviant el costat de cenyida haurem de virar. Per guanyar sobrevent haurem de fer ziga-zaues remuntat el vent.
Com a curiositat històrica direm que només és possible navegar de cenyida gràcies a la forma de les veles amb les forma triangular com les llatines, cangrees i actuals marconi que gràcies a la seva forma treballen com una ala d’avió en vertical. Anteriorment amb les vela quadres els rumbs possibles eren de popa, llarg i com a molt través obert, per posar un exemple, Cristòfol Colom va descobrir Amèrica sense que les seves famoses caravel·les fossin capaess de cenyir, va realitzar tots els seus viatges navegant sempre aprofitant els vents portants.
2.Navegar amb rumb de Través
Navegar de través és navegar respecte el vent a 90º, és a dir, que el vent ens entrarà perpendicularment pel través de babord o estribord depenent de la direcció en què anem.
Navegar de través és segurament la manera més fàcil de navegar, si no hi ha molt onatge normalment els més principiants comencen en aquest rumb ja que és el que ens dona més marge d’error.
Quan anem de través les veles aniran mig obertes.
3.Navegar amb rumb de llarg
Quan naveguem de llarg navegarem aproximadament a uns 120 º respecte al vent, el vent ens donarà lateralment per l’aleta de babord o estribord depenent de la direcció. És el rumb, en la pràctica, més ràpid en la majoria d’embarcacions ja que normalment hom es pot ajudar planejant les ones.
A la següent imatge trobem la representació gràfica.
4.Navegar de Rumb de Popa.
Finalment, tenim el rumb de popa, que és quan el vent ve de 180º respecte a la nostra embarcació és a dir quan ens ve per la popa o per darrere.
Encara que a la teoría sembla el més ràpid, per el contrari a la pràctica és el rumb més lent, encara que en embarcacions lentes, si és el més directe, es converteix en el més adequat per arribar al seu fi. Navegant de popa les veles aniran el més obertes possibles, això fa que sigui més inestable i l’embarcació tendeixi a contra escorar. És important tenir en compte les veles, sobretot per la botavara de la vela major ja que ens pot trabujar si l’embarcació tendeix a arribar massa.
Com a curiositat tal i com hem comentat anteriorment fins que no van arribar les veles llatines, cangrees o marconi, les embarcacions amb vela quadres només podien navegar amb rumbs portants convertint-se així el rumb de popa, al mes encertat i preuat per a la navegació, és d’aquí l’expressió quan alguna cosa va bé que “va vent en popa”.
Era el vent més favorable en l’antiguitat com diu el poema de José d’Espronceda:
“Con diez cañones por banda,
Viento en popa a toda vela,
No corta el mar, sino vuela
Un velero bergantín:
Bajel pirata que llaman
Por su bravura el Temido,
En todo el mar conocido”
Del uno al otro confín.
Així doncs, ja hem vist els principals rumbs de navegació, depenent del tècnics que ens vulguem posar podríem anomenar dos rumbs més:
5.Rumb a un desaquartelar
que seria un rumb que entre la cenyida més estricta i el través, es dir, entre 60º i 70º aproximadament respecte a el vent, en aquest cas les veles anirien una mica més obertes que la cenyida a més es tracta d’un rumb una mica més eficient i ràpid que la cenyida estricta.
Es tracta de navegar entre la posició de través i de llarg.
6.Rumbo d’aleta
que vindria a ser la navegació entre el rumb de llarg i la navegació de popa, en aquest cas estaríem navegant a uns 150 º respecte el vent.
Es tracta de navegar entre la posició de través i de llarg.
